Vaig néixer a un poble de 10 mil habitants a La Rioja, província d'Espanya i no pas Argentina. Amb el bon vi, ja des de ben petit, vaig comprendre que la multiculturalitat era una de les coses que ens enriquien com a persones, tant des d'un punt de vista ètnic com lingüístic.
Els meus pares tenen com a llengua mare l'espanyol, i no en saben cap d'altra. El meu pare és andalús, d'un poble de Jaen, i la meva mare és navarra, d'un poblet de la zona anomenada "La Ribera". Això em va fer, d'una banda, tenir la mala sort de només poder tenir una llengua com a llengua materna, però de l'altra, la bona sort de tenir els pares de zones diferents culturalment i, segurament, al cap dels anys haver tingut un interès creixent per altres cultures, a més de saber-les respectar i aprendre'n.
Des de ben petit vaig voler començar amb l'aprenentatge d'una altra llengua. De fet, no recordo si va ser per iniciativa pròpia (per fer alguna cosa més després de classe) o perquè la meva mare m'ho va fer fer. Als sis anys vaig començar amb l'aprenentatge de l'anglès. Crec que es podria dir que aquest aprenentatge encara no ha acabat, però va ser llavors quan va tenir l'inici. Les classes eren molt amenes i molt enfocades a passar-nos-ho bé amb els companys. Suposo, de fet, que això va fer que em comencés a agradar molt aprendre l'idioma. D'altra banda crec que si no ho hagués fet així ara no m'agradarien tant com m'agraden.
Al cap d'un bon temps, i després d'haver fet ja algun que altre examen oficial d'anglès d'universitats angleses i apuntar-me a l'Escola Oficial, vaig començar amb l'aprenentatge d'una segona llengua estrangera: el francès. La meva experiència amb el francès el primer any va ser molt nefasta fins al punt que vaig pensar que havia estat una molt mala idea apuntar-m'hi, ja que era una assignatura optativa. Crec que aquesta experiència va ser causada per la professora. Tot i que no recordo gaire com eren les classes, sí que recordo que la professora no m'agradava gens, i això va fer que l'any següent em plantegés les coses i deixés de voler aprendre-la. Tot i això, veia que les llengües m'agradaven molt, i tot el relacionat amb les seves coses. Va ser llavors quan vaig decidir estudiar Traducció i Interpretació a la UPF, lluny de casa meva. Tot i això, va ser gràcies a aquest curs de francès que vaig fer a l'institut que vaig poder estar amb el grup dels que "més sabien" a l'assignatura de francès llengua C a la carrera (tot sigui dit que vaig ser, dels bons el pitjor). Gràcies a això, també, vaig marxar un primer erasmus a França, als Alps, a aprendre francès. En tornar ja em sentia molt tranquil quan parlava francès. L'entenia bé i em feia entendre bé. Vaig començar a tenir fluïdesa i realment vaig estar molt content.
Una de les raons principals per venir a Barcelona a estudiar, va ser el fet que podia aprendre una altra llengua sense gaire esforç, i això m'atreia molt. A banda de poder estudiar anglès i francès a la universitat podia aprendre català, i això va ser una de les valoracions principals. De seguida vaig pensar que m'havia de barrejar amb gent de parla catalana, i els vaig demanar que tot i que al principi em costés entendre'ls me'n parlessin, perquè si no no l'aprendria mai. Vaig tenir la sort d'envoltar-me de gent que em volia ajudar (ja que no tothom ho fa i, "per respecte" canvien cap a una altra llengua, encara que els entenguis... però això és un altre tema). Vaig conèixer una noia catalanoparlant... i bé, no cal explicar més. Al cap de poc temps vaig decidir de llançar-m'hi al carrer. Demanava l'hora, com podia arribar no sé on, etc. (tot i que això ja ho sabia, però volia molt català). Mirava TV3, cada nit escoltava la ràdio... I així va ser com vaig arribar a desenvolupar-me en català. M'agrada.
Com que veia que 4 llengües no eren tantes comparat amb altres frikis de les llengües vaig decidir estudiar esperanto pel meu compte. Tot i que no el parlo, tinc un lèxic molt bàsic i conec les regles verbals i de construcció de paraules de les llengües. Suposo que en algun altre moment m'hi tornaré a posar perquè és un idioma força senzill, però ara no tinc gaire temps.
Durant 3r curs de Traducció vaig decidir amb un company d'aprendre una llengua diferent a l'Escola d'Idiomes, i ens vam apuntar tots dos a rus. Només vaig fer el primer curs, el vaig aprovar i em va agradar, i si hagués pogut ara segurament ja l'estaria acabant o gairebé, però a l'any següent vaig tenir l'oportunitat de marxar un altre any d'erasmus a Dinamarca, i vaig pensar com quan vaig arribar a Barcelona. És una molt bona oportunitat d'aprendre una llengua sense gaire esforç, el danès. Vaig decidir-ho així, deixo el rus i marxo a Copenhaguen, segueixo aprenent anglès, perquè allà tothom (o gairebé) el parla, i aprenc danès. Bé, he de confessar que l'aprenentatge del danès és una mica més complicat que el català per a mi, parlant de llengua romanç. De fet no vaig trobar gaire complicada la gramàtica, i podria dir que si tingués lèxic podria fer força coses (ja vam fer una assignatura allà de traducció danès-espanyol), però la llengua parlada era molt complicada!!! Finalment vaig haver de tornar d'erasmus i no vaig poder seguir amb l'aprenentatge, però és una altra llengua que no descarto pas de seguir aprenent-la. Al cap i a la fi, tinc una base (bona des del meu punt de vista), i fins i tot una mica abans de tornar d'allà ja demanava la targeta del metro en danès i feia la compra en danès :) Tot un avenç!
Quan vaig tornar a Barcelona de l'erasmus, vaig pensar que m'agradaven molt i molt les llengües, i que no volia deixar d'aprendre-les. I des de ben petit vaig pensar que per motius exclusivament polítics no podia aprendre una llengua que es va parlar durant molt de temps a la meva terra. Va ser quan vaig començar a aprendre èuscar a l'Escola d'Idiomes. Ara ja faig 3r, i n'estic molt content. Sobre tot quan torno a casa i sento l'ETB i entenc coses i quan parlo amb algun company basc :). L'any següent també vaig apuntar-me a portuguès. I encara segueixo apuntat, tot i que per falta de temps m'és impossible anar a classe sí que intento no perdrem amb els apunts que em passen. Trobo que és una llengua no difícil (que no vol dir que sigui fàcil). Faig segon i espero poder continuar-hi. Ben pensat, crec que una de les meves il·lusions (i ho aconseguiré) és aprendre (per poder comunicar-me, com a mínim) totes les llengües romances. Les que em falten: italià, gallec (tot i que el podria considerar una variant del portuguès) i occità (o aranès, que suposo que serà la variant amb més facilitats per poder aprendre). I si poguès, per què no, retroromanç i altres...
Un friki dels idiomes? Potser. M'agrada molt...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Hola, veu que, realmente, tienes afición por los idiomas (lo que te echen), realmente tu autobautizo como "freaky" es sobradamente merecido.
Por otro lado, em he sentado en dos clases a tu lado, y ni me has explicado lo que hicieste ni lo que harás el fin de semana; estabas acaso ligando conmigo...
Bueno, sería interesante que nos comentaras algunas diferencias, si las hay, de los profesores que "te han introducido las lenguas" (que conoces), supongo que tendrás mucho que contar. Con tu experiencia, no sé si te has planteado ver los toros desde el otro lado de la barrera, ¿has dado o has pensado dar alguna clase de "lengua"?
Ahora acabo de entender que no salgan los comentarios que he hecho, elige entre los dos (cap...), y no los censures; veo que para tener una lengua tan ligera, pones trabas a la de los demás.
Chao
Bé - també el romanés,(de Romania) ¿oi?
A mi em sembla fantastic! Espero, que si jo haguera tingut la sort de tenir com a idioma nadiua una romànica, que també tendria aquest ànim d'aprendre que tens tu. L'italià ha de ser fàcil, i jo he de dir, que estant a Portugal amb unes persones cultes i MOLT educades, els vaig entendre quan parlaven de poc a poc. Vam estar tot un dia parlant de poc a poc, el meu marit i jo en castellà i ells en portuguès. Al·lucinant!
I - si et pot confortar - a mi també me va MOLT malament entendre i parlar danès, mentre que entenc un 90 i pico % quan el llegeixo. Té una pronuncia francament MOLT complicat. així, que, ANIM, procura seguir mantenint el nivell que has agafat. A part d'això, què tal Kopenhavn? (a mi no és una ciutat que m'entusiasma.....)
pd - a mi també m'encantaria estudiar èuscar. me'l pensaré!
Ep, t'haurem de clavar a la cadira. Això de moure's i aprendre llengües per a tu és bufar i fer ampolles ;). Ets un exemple (ara et faig servir de conillet d´'indies) d'allò que diuen que qui en sap dues (de llengües) té més facilitat per aprendre una altra. Ara que ben bé no sé si es veritat això que l'estructura mental està més preparada per a l'adquisició si en saps més d'una que essent monolingüe. Intueixo que aquesta teoria és com la llegenda urbana de l'autoestopista del revolt: qui se l'ha trobada?. Conclusió, per saber tantes llengües o no dorms o ets una mena d'home biònic infiltrat. Ara entec per què en comptes de fer linüística tradicional la fas aplicada a les TIC... Et vols autoprogramar!
Jo vaig conèixer en Luis el curs passat. Ens va tocar repassar junts un exercici de fonètica (que jo no havia fet) perquè cap dels dos no teníem parella, si no recordo malament. Allà, puc dir ara, va començar la nostra bonica amistat! :P
D'ell en puc dir, sense cap mena de dubte, que és la viva confirmació que els castellans poden aprendre el català, com un català més, encara que potser ell en concret té més facilitat que el español de a pie. Quan em va dir que era d'Alfaro, i que havia après català a la UPF, amb les classes i integrant-se entre nosaltres, no m'ho podia creure. Admiro profundament la seva capacitat, i més veient que segueix i segueix ampliant el seu coneixement, que fica el nas a tot arreu on pot i que té curiositat per tot. Felicitats i moltes gràcies, Luis!
Hola a tots i gràcies pels vostres comentaris.
Carlos:
Efectivamente, te has sentado en dos clases a mi lado, no yo a tu lado, con lo cual las cosas están claras. De hecho, la segunda clase pude elegir sentarme con Alazne, no contigo... :P
Lo de los comentarios y la censura, creo que ya lo he arreglado. No había habilitado la opción en el bloc. Sorry.
Monica, també el romanès, efectivament. Hi he estat pensant i he pensat que em faltava un idioma, però no me n'he recordat. I fixat que m'atreu moltíssim! Potser dels que més dels que tinc pendents... Ànims amb el teu aprenentatge. Crec que com a escandinava no hauries pas deixar d'escapar la possibilitat d'aprendre els altres idiomes de la família del suec: danès, norueg, islandès, faeroès... Bé, de fet desconec si en saps algun d'aquests, he de mirar el teu bloc encara, però ànims.
Carles, efectivament jo també ho he pensat i crec que és veritat, a partir d'una llengua és més fàcil d'aprendre'n una després, i a partir de la segona encara més la tercera, i així successivament, és un bucle. Potser si en sabéssim 500 ja podriem parlar directament sense estudiar... ho haurem d'investigar. Això de l'estructura mental, d'altra banda... potser en sóc una excepció? No crec, però potser els objectes d'estudi no han estat massa encertats... no?
Molt bo allò de l'autoprogramació, ho hauré d'estudiar... saps Java, oi? :P
Cristina, ets una crac! Va ser així :) Però no em tiris floretes... que si no... sort que tu vas a la classe pràctica diferent que la meva, si no, potser en els "dos minuts per parlar amb el company" em posaria a lligar amb tu i no aprendria... ;) Ja parles wolof?
Luis, cuando te canses de las románicas, podrías interesarte por otras un poco más lejanas, tipo quechua, guaraní, zapoteco? Bueno, es sólo una sugerencia :)
De todas formas, saber un poco de todas está bien, si no, mira mi compañera de piso (gallega) que habla con su novio (italiano) en una nueva lengua a base de portugués-gallego (porque se conocieron en Lisboa), castellano e italiano, teniendo en cuenta que ni ella ha estudiado italiano ni él castellano.
Me ha gustado lo de que la facilidad de ir aprendiendo lenguas pueda ser exponencial! Realmente no sabía que habías ido aprendiendo tantas. ¿Tienes preferencias? A mi por ejemplo, de las poquitas que he aprendido me gustaría aprender más francés.
Esta tarde me sentaré entre Carlos y Luis, a ver si consigo que hablen del tema en cuestión durante los 3 minutos y no de lo que van a hacer el fin de semana, jejeje. Ahora en serio, está muy bien esta dinámica, la clase se hace muy amena.
Ahora que mencionais Java... Cristina, me has asustado en tu inauguración del blog: Hello World? Por un momento he pensado que habías creado un programa para EL ;) Quería comentártelo en tu blog, pero justo esa entrada parecía no admitir comentarios...
Gracias por tus comentarios, Alazne. Realmente no sé tantas, son las que he comenzado y de las que tengo algunas nociones. Pero por ejemplo ruso no podría hablar nada, ni leer... pero por lo menos no me siento extraño viendo sus caracteres, eso sí. Preferencias... creo que no. Las románicas por parecerme más fáciles y más accesibles, pero no tengo preferencias especialmente. Las respeto todas. Quizás el guaraní o el quechua algún día intente aprenderlas o tener alguna noción. Creo que me gustarían... y quizás también alguna de las grandes africanas, tipo wolof o swahili, no árabe...
Buuu... Luis, benetan e... ikaragarria iruditu zait hizkuntzenganako duzun erraztasuna!
Tú sí que tienes un sarao de lenguas en la cabeza... pero tú sigue así, que tener la cabeza tan activa evita riesgos de Alzeimer.
Pero una cosa... ¿no te resulta difícil mantener el nivel de tantas lenguas a la vez?
Muxu!
No sabía que tener activa la cabeza evitara el Alzheimer. Coincido con Miren, es sorprendente la cantidad de lenguas que deseas aprender.
Bueno, veo que este blog tiene mucha afluencia y que además al genet se manda mensajes subliminares (aunque no tan subliminares, jeje).
Me parece admirable tu interés por tantas lenguas y también que tu interés se centre en lenguas que tenemos aquí en España.
Ah! una cosa...el gallego no es ninguna variante del portugués...¿acaso el catalán lo es del italiano o del francés? Se parecen mucho porque las dos junto con el español, francés, catalán, etc. son lenguas románicas que derivan del latín y cada lengua por motivos diferentes han ido a lo largo de la historia evolucionando de un modo distinto.
Eso es todo, no lo digo por nada, es que soy gallega y eso ha sido como una patada a la vista el ver eso escrito, jeje. :DDDD
Miren: Eskerrik asko zure mezutik :) No es que mantenga el mismo nivel de todas las lenguas, sino que de unas puedo realizar más cosas que con otras. Pero no, al fin y al cabo una lengua es como una materia del conocimiento diferente... Algún día explicaré en el blog una anécdota que me pasó cuando llegué a Barcelona y empecé a aprender más seriamente francés.
Gilmar: Gracias por tu mensaje. No creo que evite el Alzheimer, pero es posible que sí reduzca las posibilidades de que aparezca... pero no por aprender idiomas sino por mantener el cerebro activo.
Silvia: No he dicho que el gallego sea una variante del portugués sino que se podría considerar una variante del portugués. No es, ni mucho menos, lo mismo. No es acaso el aranés una variante del occitano? No hay autores que consideran la rama "galaico-portuguesa" el mismo idioma? Creo que la denominación del idioma no tiene nada que ver con la rama lingüística a la que pertenece, y ya es desviarme del tema. Evidentemente que tienen diferencias y similitudes, y que no se consideran la misma lengua, pero que llegado el caso, lo que quería decir, es que el grado de similitud entre portugués y gallego es mucho más alto que entre el resto de las lenguas románicas. ¿No es cierto? Y que por este motivo, si no tuviera tiempo, quizá sería una de las lenguas sacrificadas en mi aprendizaje.
Sisí, si ya había entendido más o menos lo que querías decir, simplemente era una aclaración sin importqncia y sin ánimo de ofender y tampoco pretendía ser dura, jeje.
Bueno, creo que este blog no sé por qué está haciendo que todos escribamos mucho en él...eso es muy bueno...ENHORABUENA!!! :DDDDD
Sobre les escandinaves: el noruec és tan similar al suec que d'alguna manera no "cal" aprendre, amb un petit esforç de aprendre una mica de vocabulari ja pots perfectament entendre i llegir.
El danés és més complicat. Sé que estar exposat ja et soluciona la vida, però si no és francament dificil. En canvi, llegir és molt facil (vaig tenir certa literatura danesa a la universitat quan vaig estudiar treball social). Islandes, färÖiska - ho sento molt, però més m'estimo aprendre alemany...
hola, estoy impresionada!
conocer tantas lenguas te ha abierto tantas puertas que gracias a ellas, has descubierto mundos muy diferentes!
es un gran riqueza!
Publica un comentari a l'entrada