Després de tants anys estudiant alguna llengua o una altra, crec que cap examen d'aquestes característiques em sorpren. Al capdavall tots es basan en el mateix i tots volen saber les competències. Moltes vegades m'adono a l'escola d'idiomes que gent que estudia amb mi i no han fet gaire exàmens d'aquest tipus es posen molt nerviosos o, fins i tot, no saben què respondre quan són demanats de fer una redacció sobre les darreres vacances. I pensen... però si no vaig estar de vacances!!! Doncs tant és!!! Inventa-te-les coi, que al professor tant li fa, només vol que escriguis una redacció!
Normalment, els més llargs que he tingut han estat els de l'Escola d'Idiomes (3r i 5è) o els exàmens de nivell C i D de català. En aquests exàmens t'ho pregunten tot. De fet, no et pregunten tot però hi ha preguntes de tota mena, i solen ser força similars: exercicis d'omplir buits, de conjugar correctament verbs, de posar la preposició adient, de comprensió escrita i oral, d'expressió escrita i oral. Aquests exàmens solen durar més de 4 hores, però llavors solen separar-ho en dos dies.
L'únic que he hagut de fer hipermegasuperllarg ha estat a la universitat. Després de haver fet segon curs, Traducció (pla antic), vaig tenir 8 exàmens de recuperació pel setembre. I, oh, quina casualitat, vaig haver de fer 4 el mateix dia!!! 4!!!!! Dues hores cada examen = 8 hores!!!! Seguides!!! I, és clar, n'hi va haver de tot, de llengua i de no llengua...
D'exàmens més mal plantejats... crec que ha estat el de conduir, on només et preparen per saber respondre correctament les preguntes del test, però com que això ha d'anar sobre llengües, crec que puc fer una comparació entre els exàmens de nivell i els de conduir, on l'important no és que sàpigues una cosa sinó que sàpigues què has de dir a aquella pregunta i prou. Els de nivell C i D de català o els de Proficiency del British com a mínim són així. Tot i això, com que en principi aquests exàmens de nivells són els "més importants" o els que després apareixeran al currículum, ens hem de fotre i fer-los i aprovar-los. I després, el que sàpigues o no és un altre tema, però ja el tens al currículum. "Titulitis" en diuen alguns.
Normalment jo no em solc posar nerviós en fer un examen, ni de llengües ni de cap altra mena. Com he dit anteriorment, després de tants anys fent exàmens, un rere l'altre, tenim el cul pelat i gairebé res ens podria sorprendre. Si m'ho sé, no calen nervis, i si no m'ho sé, tampoc perquè no m'ho sé. Senzill.
I no hi ha trucs per fer exàmens de llengües. L'únic truc que queda, en cas d'extrema (sic.) necessitat és aplicar jocs bruts (o no tant bruts...):
