Una (altra) manera de mirar al món

Vaig néixer a un poble de 10 mil habitants a La Rioja, província d'Espanya i no pas Argentina. Amb el bon vi, ja des de ben petit, vaig comprendre que la multiculturalitat era una de les coses que ens enriquien com a persones, tant des d'un punt de vista ètnic com lingüístic.

Els meus pares tenen com a llengua mare l'espanyol, i no en saben cap d'altra. El meu pare és andalús, d'un poble de Jaen, i la meva mare és navarra, d'un poblet de la zona anomenada "La Ribera". Això em va fer, d'una banda, tenir la mala sort de només poder tenir una llengua com a llengua materna, però de l'altra, la bona sort de tenir els pares de zones diferents culturalment i, segurament, al cap dels anys haver tingut un interès creixent per altres cultures, a més de saber-les respectar i aprendre'n.

Des de ben petit vaig voler començar amb l'aprenentatge d'una altra llengua. De fet, no recordo si va ser per iniciativa pròpia (per fer alguna cosa més després de classe) o perquè la meva mare m'ho va fer fer. Als sis anys vaig començar amb l'aprenentatge de l'anglès. Crec que es podria dir que aquest aprenentatge encara no ha acabat, però va ser llavors quan va tenir l'inici. Les classes eren molt amenes i molt enfocades a passar-nos-ho bé amb els companys. Suposo, de fet, que això va fer que em comencés a agradar molt aprendre l'idioma. D'altra banda crec que si no ho hagués fet així ara no m'agradarien tant com m'agraden.

Al cap d'un bon temps, i després d'haver fet ja algun que altre examen oficial d'anglès d'universitats angleses i apuntar-me a l'Escola Oficial, vaig començar amb l'aprenentatge d'una segona llengua estrangera: el francès. La meva experiència amb el francès el primer any va ser molt nefasta fins al punt que vaig pensar que havia estat una molt mala idea apuntar-m'hi, ja que era una assignatura optativa. Crec que aquesta experiència va ser causada per la professora. Tot i que no recordo gaire com eren les classes, sí que recordo que la professora no m'agradava gens, i això va fer que l'any següent em plantegés les coses i deixés de voler aprendre-la. Tot i això, veia que les llengües m'agradaven molt, i tot el relacionat amb les seves coses. Va ser llavors quan vaig decidir estudiar Traducció i Interpretació a la UPF, lluny de casa meva. Tot i això, va ser gràcies a aquest curs de francès que vaig fer a l'institut que vaig poder estar amb el grup dels que "més sabien" a l'assignatura de francès llengua C a la carrera (tot sigui dit que vaig ser, dels bons el pitjor). Gràcies a això, també, vaig marxar un primer erasmus a França, als Alps, a aprendre francès. En tornar ja em sentia molt tranquil quan parlava francès. L'entenia bé i em feia entendre bé. Vaig començar a tenir fluïdesa i realment vaig estar molt content.

Una de les raons principals per venir a Barcelona a estudiar, va ser el fet que podia aprendre una altra llengua sense gaire esforç, i això m'atreia molt. A banda de poder estudiar anglès i francès a la universitat podia aprendre català, i això va ser una de les valoracions principals. De seguida vaig pensar que m'havia de barrejar amb gent de parla catalana, i els vaig demanar que tot i que al principi em costés entendre'ls me'n parlessin, perquè si no no l'aprendria mai. Vaig tenir la sort d'envoltar-me de gent que em volia ajudar (ja que no tothom ho fa i, "per respecte" canvien cap a una altra llengua, encara que els entenguis... però això és un altre tema). Vaig conèixer una noia catalanoparlant... i bé, no cal explicar més. Al cap de poc temps vaig decidir de llançar-m'hi al carrer. Demanava l'hora, com podia arribar no sé on, etc. (tot i que això ja ho sabia, però volia molt català). Mirava TV3, cada nit escoltava la ràdio... I així va ser com vaig arribar a desenvolupar-me en català. M'agrada.

Com que veia que 4 llengües no eren tantes comparat amb altres frikis de les llengües vaig decidir estudiar esperanto pel meu compte. Tot i que no el parlo, tinc un lèxic molt bàsic i conec les regles verbals i de construcció de paraules de les llengües. Suposo que en algun altre moment m'hi tornaré a posar perquè és un idioma força senzill, però ara no tinc gaire temps.

Durant 3r curs de Traducció vaig decidir amb un company d'aprendre una llengua diferent a l'Escola d'Idiomes, i ens vam apuntar tots dos a rus. Només vaig fer el primer curs, el vaig aprovar i em va agradar, i si hagués pogut ara segurament ja l'estaria acabant o gairebé, però a l'any següent vaig tenir l'oportunitat de marxar un altre any d'erasmus a Dinamarca, i vaig pensar com quan vaig arribar a Barcelona. És una molt bona oportunitat d'aprendre una llengua sense gaire esforç, el danès. Vaig decidir-ho així, deixo el rus i marxo a Copenhaguen, segueixo aprenent anglès, perquè allà tothom (o gairebé) el parla, i aprenc danès. Bé, he de confessar que l'aprenentatge del danès és una mica més complicat que el català per a mi, parlant de llengua romanç. De fet no vaig trobar gaire complicada la gramàtica, i podria dir que si tingués lèxic podria fer força coses (ja vam fer una assignatura allà de traducció danès-espanyol), però la llengua parlada era molt complicada!!! Finalment vaig haver de tornar d'erasmus i no vaig poder seguir amb l'aprenentatge, però és una altra llengua que no descarto pas de seguir aprenent-la. Al cap i a la fi, tinc una base (bona des del meu punt de vista), i fins i tot una mica abans de tornar d'allà ja demanava la targeta del metro en danès i feia la compra en danès :) Tot un avenç!

Quan vaig tornar a Barcelona de l'erasmus, vaig pensar que m'agradaven molt i molt les llengües, i que no volia deixar d'aprendre-les. I des de ben petit vaig pensar que per motius exclusivament polítics no podia aprendre una llengua que es va parlar durant molt de temps a la meva terra. Va ser quan vaig començar a aprendre èuscar a l'Escola d'Idiomes. Ara ja faig 3r, i n'estic molt content. Sobre tot quan torno a casa i sento l'ETB i entenc coses i quan parlo amb algun company basc :). L'any següent també vaig apuntar-me a portuguès. I encara segueixo apuntat, tot i que per falta de temps m'és impossible anar a classe sí que intento no perdrem amb els apunts que em passen. Trobo que és una llengua no difícil (que no vol dir que sigui fàcil). Faig segon i espero poder continuar-hi. Ben pensat, crec que una de les meves il·lusions (i ho aconseguiré) és aprendre (per poder comunicar-me, com a mínim) totes les llengües romances. Les que em falten: italià, gallec (tot i que el podria considerar una variant del portuguès) i occità (o aranès, que suposo que serà la variant amb més facilitats per poder aprendre). I si poguès, per què no, retroromanç i altres...

Un friki dels idiomes? Potser. M'agrada molt...

Les meves expectatives

Al cap d'uns dies després d'haver creat aquest blog i haver estat penjat al web de l'assignatura d'EL a moodle, i després de l'expectació creada amb aquest blog que m'han fet arribar alguns companys, he decidit de començar-lo i parlar una mica de les meves expectatives cap a l'assignatura d'Ensenyament de Llengües que s'imparteix, per a mi, com a assignatura Obligatòria (o Troncal, ara no ho sé) a la Llicenciatura de Lingüística. Bé, per les expectacions creades i, de fet, perquè ho he de fer per a l'assignatura ;)

En realitat, no sé ben bé què espero d'aquesta assignatura, tot i que el nom, d'entrada, m'atreia i pensava que no em desagradaria. De fet, de moment no ho està fent i m'ho estic passant d'allò més bé, ja que, com a mínim, les classes es fan amenes i són divertides. D'aprendre o no aprendre suposo que ho podrem valorar al final del curs, però de passar-nos-ho bé, de moment crec que no hi ha opció per a la decepció.

De fet, una de les coses que més m'està agradant és la interacció tant del professor cap a nosaltres i vice-versa, i la interacció que ens fa tenir entre els companys. Trobo molt interessant la idea de fer les classes divertides, de poder explicar les nostres anècdotes, tant en veu alta com en veu baixa (quan el professor diu: "dos minuts per parlar amb el company"). De fet, això és bo per als qui volen seguir l'assignatura com mana com per als qui s'estan avorrint, ja que en aquests casos poden despertar-se una mica i parlar amb el company del que han fet el cap de setmana (a les classes dels dilluns) i del que faran durant el cap de setmana següent (a les classes dels dijous). També serveix per poder lligar amb la companya o el company del costat. Després del primer dia de classe, en què potser ens vam seure amb el company que ens va tocar al costat, ja es nota algun acostament una mica tímid per arribar a un bon intercanvi de llengües... (i que cadascú interpreti el que vulgui). De fet, ja està bé, al cap i a la fi l'assignatura es diu així, no? "Ensenyament de llengües".

No sé, suposo que al final del curs haurem après alguna estratègia per poder ensenyar idiomes estrangers o propis, per veure els defectes o mancances de qui ens les han ensenyades, d'aprofitar les coses bones que hem après d'altres professors que hem tingut i, sobre tot, d'intercanviar experiències amb altres companys que, ara ja es dediquen a l'ensenyament de llengües o que s'hi volen dedicar. Crec que la interacció que ara mateix hi ha entre tots, les anècdotes que anirem veient al llarg del curs i la diversitat tant cultural com de llengües que hi ha a la classe pot ser molt enriquidor per a tothom. Entre zapotecos, suecs, àrabs, bascos, argentins, etc., la llista podria ser gairebé interminable... Bon senyal!