Des de la meva feina.
Al llarg dels meus anys com a aprenent de llengües, ja gairebé 20 anys ininterromputs, m'he trobat amb aules de tota mena, des d'aules amb cadira i taula tot en un, cadires i taules separades, cadires de plàstic, de fusta, més còmodes, més incòmodes, amb aules en què els alumnes estàvem en fileres, en cercle, desperdigats, etc. Aules amb molts alumnes i aules amb molt pocs alumnes.
Sota el meu punt de vista, per un aprenentatge d'idiomes, les aules que més m'agraden són, pel que fa a la predisposició de les cadires, les de l'Escola d'Idiomes de Drassanes. Sí, ja sé que no són gaire còmodes, cadires i taules tot en un, però el fet que siguin així facilita la interacció amb la resta de companys i la possibilitat de moure i predisposar l'aula d'acord amb les necessitats de cada sessió. És cert, però, que aquestes aules són una mica petites per la quantitat de gent que hi assisteix, però si no fos per això, serien gairebé perfectes.
Quant als aparells, crec que un projector de transparències sempre va bé, tot i que ara, amb un ordinador hauria de ser prou per poder posar diapositives, àudio i una bona pantalla o projector acoplat per veure vídeo. Tot i això, molts professors encara fan servir els projectors per poder posar transparències extretes d'altres llibres, amb la qual cosa potser encara ara no en podríem prescindir.
Una bona ventilació i climatització de les aules i una quantitat d'aprenents entre 10 i 15 persones seria ideal per aprendre d'una manera idònia. Tot i això, els calers són importants per a les institucions, i qui vol això, ja sap que ho haurà de pagar.........
Com he dit anteriorment, la disposició de les cadires i taules té incidència en la relació que puguem tenir amb els companys, i per a mi, crec que un punt important en l'aprenentatge d'un idioma ha de basar-se en la interacció amb els companys. Crec que aquesta interacció ens fa, d'una banda, treure la vergonya en parlar una altra llengua, i de l'altra haver de forçar-nos a parlar en aquesta llengua, fet que si no estiguéssim amb un altre company possiblement no ho faríem. D'altra banda, també crec que els errors comesos entre els companys són identificables com a propis en el sentit que nosaltres també els podríem haver fet, i això ens ajuda a corregir-los i millorar aquest aprenentatge. Per a mi, doncs, això hauria de ser una qüestió bàsica en qualsevol aprenentatge de llengües.
Quant als horaris, crec que l'aprenentatge de llengües, com de qualsevol altra matèria depèn força de l'individu. En el meu cas, m'agrada molt més estudiar al matí, quan el cervell i el cos estan descansats i poden assimilar més informació. A les 7 de la tarda ja no puc més després d'estar tot el dia fent coses, i l'assimilació així com l'atenció a les explicacions del professor no són les més òptimes. També crec que un horari ideal serien 3 hores diàries d'estudi, amb un dia o dos de descans per poder estudiar i assimilar els continguts. A l'EOI hi ha 4 hores setmanals (repartides en 2 hores un dia i 2 hores un altre dia), i durant 4 mesos són 6 hores setmanals (2-2-2). Jo crec que són poques hores per poder aprendre un idioma, i de fet és per aquest motiu que els cursos, com a mínim, duren 5 anys. També és cert que les classes es fan molt repetitives i els cursos avancen molt a poc a poc, però també entenc que aquestes classes s'han de combinar amb altres classes o amb la feina i per això són així. Si només haguéssim de fer aquest aprenentage, crec que l'horari ideal seria el que he proposat anteriorment. 3 hores cada dia, durant 5 dies a la setmana i, després, un altre dia de descans i un altre per jugar amb aquest idioma, amb altres companys, amb música, amb vídeos... I ja el millor de tot seria una submergió en algun lloc on aquest idioma es parli. Segur que en 4 o 5 mesos parlaríem coses d'aquest idioma.
Quan vaig arribar a Dinamarca, els estrangers vam haver de fer un curs intensiu de 12 hores setmanals (4 hores per 3 dies) de danès + la submergió lingüística (tot i que quasi tothom parla anglès). Trobo que vaig aprendre força així, tot i que 4 hores diàries em semblen moltes hores perquè l'última hora el cos tendeix a desconnectar a causa del cansament. Tot i això, trobo que el fet d'haver d'estudiar cada dia el que havíem fet em va fer aprendre més danès que si els horaris haguessin estat més relaxats.
Val a dir, però, que crec que els horaris i la disposició de l'aula i els materials que s'han d'emprar depenen, en gran mesura, dels objectius del curs i del temps de què es disposi per arribar a un aprenentatge òptim d'acord amb aquests objectius.
