dijous, 14 de juny del 2007

Prohibit parlar gal·lès en públic

Aparegut avui a l'Avui :)
http://www.avui.cat/article/mon_politica/2089/prohibit/parlar/gal%B7les/public.html

Prohibit parlar gal·lès en públic

La companyia de viatges britànica Thomas Cook demana als seus empleats de Gal·les que a la feina parlin només en anglès

Un grup de manifestants protestaven dilluns passat amb la boca tapada amb un pedaç davant l'oficina de Thomas Cook a Bangor (País de Gal·les), una de les zones amb un índex més elevat de parla gal·lesa. La companyia de viatges i paquets de vacances Thomas Cook va demanar als seus empleats a Gal·les que per tractar de negocis i de feina parlessin "only English" (només anglès). La petició va provocar polèmica i els empleats van portar el cas a la Comissió per la Igualtat Racial -a falta d'una comissió per la igualtat lingüística-, que va dir que la petició o normativa era "il·legal".

Thomas Cook va puntualitzar que els seus empleats a Gal·les poden parlar en gal·lès en les seves converses privades o si algun client els demana productes en aquesta llengua, però la llengua de comunicació sobre negocis, formació del personal o treball en equip seria l'anglès.

El govern autònom de Cardiff va intervenir en l'assumpte dient que la petició laboral és "totalment inacceptable" i el partit nacionalista Plaid Cymru ha demanat un boicot a Thomas Cook mentre no canviï la política lingüística. Les associacions en defensa de la llengua gal·lesa com Cymdeithas yr Iaith (Societat de la Llengua Gal·lesa) creuen que aquest cas demostra "la necessitat de fer una nova llei per regular el gal·lès". La companyia Thomas Cook, una de les més grans de la Gran Bretanya en la venda de paquets de vacances i viatges, recorda: "No hem prohibit parlar gal·lès en converses privades o als clients que volen ser atesos en aquesta llengua, però l'empresa demana l'ús de l'anglès als seus empleats quan tractin temes de feina en el lloc de treball". Clive Adkin, encarregat de recursos humans a Thomas Cook, i la Comissió per la Igualtat Racial han anunciat que es reuniran a finals de setmana per resoldre el conflicte lingüístic.

diumenge, 27 de maig del 2007

Els meus exàmens

Habitació blava, casa meva, dia assolejat, diumenge i fent feina!!!!!!!!!

Després de tants anys estudiant alguna llengua o una altra, crec que cap examen d'aquestes característiques em sorpren. Al capdavall tots es basan en el mateix i tots volen saber les competències. Moltes vegades m'adono a l'escola d'idiomes que gent que estudia amb mi i no han fet gaire exàmens d'aquest tipus es posen molt nerviosos o, fins i tot, no saben què respondre quan són demanats de fer una redacció sobre les darreres vacances. I pensen... però si no vaig estar de vacances!!! Doncs tant és!!! Inventa-te-les coi, que al professor tant li fa, només vol que escriguis una redacció!

Normalment, els més llargs que he tingut han estat els de l'Escola d'Idiomes (3r i 5è) o els exàmens de nivell C i D de català. En aquests exàmens t'ho pregunten tot. De fet, no et pregunten tot però hi ha preguntes de tota mena, i solen ser força similars: exercicis d'omplir buits, de conjugar correctament verbs, de posar la preposició adient, de comprensió escrita i oral, d'expressió escrita i oral. Aquests exàmens solen durar més de 4 hores, però llavors solen separar-ho en dos dies.

L'únic que he hagut de fer hipermegasuperllarg ha estat a la universitat. Després de haver fet segon curs, Traducció (pla antic), vaig tenir 8 exàmens de recuperació pel setembre. I, oh, quina casualitat, vaig haver de fer 4 el mateix dia!!! 4!!!!! Dues hores cada examen = 8 hores!!!! Seguides!!! I, és clar, n'hi va haver de tot, de llengua i de no llengua...

D'exàmens més mal plantejats... crec que ha estat el de conduir, on només et preparen per saber respondre correctament les preguntes del test, però com que això ha d'anar sobre llengües, crec que puc fer una comparació entre els exàmens de nivell i els de conduir, on l'important no és que sàpigues una cosa sinó que sàpigues què has de dir a aquella pregunta i prou. Els de nivell C i D de català o els de Proficiency del British com a mínim són així. Tot i això, com que en principi aquests exàmens de nivells són els "més importants" o els que després apareixeran al currículum, ens hem de fotre i fer-los i aprovar-los. I després, el que sàpigues o no és un altre tema, però ja el tens al currículum. "Titulitis" en diuen alguns.

Normalment jo no em solc posar nerviós en fer un examen, ni de llengües ni de cap altra mena. Com he dit anteriorment, després de tants anys fent exàmens, un rere l'altre, tenim el cul pelat i gairebé res ens podria sorprendre. Si m'ho sé, no calen nervis, i si no m'ho sé, tampoc perquè no m'ho sé. Senzill.

I no hi ha trucs per fer exàmens de llengües. L'únic truc que queda, en cas d'extrema (sic.) necessitat és aplicar jocs bruts (o no tant bruts...):

dissabte, 26 de maig del 2007

Mapudungun

Després de tant sentir el nom d'aquest idioma a classe, he tingut curiositat per trobar alguna cosa sobre ell:

http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=arn

Mapudungun
A language of Chile
ISO 639-3: arn
Population
200,000 in Chile (1982 SIL). Population total all countries: 300,000. Ethnic population: 928,000 (1992 census).
Region
Between the Itata and Tolten rivers. Also spoken in Argentina.
Alternate names
Mapudungu, "Araucano", Mapuche
Dialects
Moluche (Ngoluche, Manzanero), Picunche, Pehuenche. Easy intelligibility among all dialects. Pehuenche and Moluche are very close.
Classification
Araucanian
Language use
All ages. Bilingual level estimates for Spanish: 0 0%, 1 8%, 2 50%, 3 30%, 4 10%, 5 2%.
Language development
Literacy rate in first language: below 1%. Literacy rate in second language: 21%. 85,000 are literate in Spanish. NT: 1997.
Comments
The people name is 'Mapuche'. SVO. Mountain slope, coastal plain, riverine. Deciduous forest, rolling farm land. Sea level to 2,000 meters. Peasant agriculturalists. Traditional religion, Christian.
Also spoken in:
Argentina
Language name
Mapudungun
Population
100,000 in Argentina (2000).
Region
Provinces of Neuquen, Rio Negro, Chubut, Buenos Aires, La Pampa.
Alternate names
Araucano, Maputongo, Mapuche, Mapudungu
Dialects
Pehuenche.
Comments
Recent migration from Chile.

Entries from the SIL Bibliography about this language:
Academic Publications
Croese, Robert A. 1978. "La enseñanza de lectura en una lengua vernácula."
Croese, Robert A. 1980. "Estudio dialectológico del mapuche."
Croese, Robert A. 1983. "Algunos resultados de un trabajo de campo sobre las actitudes de los mapuches frente a su lengua materna."
Croese, Robert A. 1984. "Tiempo verbal en mapudungun."
Croese, Robert A. 1985. "Mapuche dialect survey."
Croese, Robert A. 1989. "Evidencias léxicas y gramaticales para una posible filiación del mapudungun con la familia arawak."
Croese, Robert A. 1991. "Evidencias léxicas y gramaticales para una posible filiación del mapudungun con la macro-familia arawaka."
Croese, Robert A., Adalberto Salas, and Gastón Sepúlveda. 1978. "Proposición de un sistema unificado de transcripción fonémica para el mapudungu."
Grimes, Joseph E. 1985. "Topic inflection in Mapudungun verbs."
Harmelink M., Bryan L. 1996. Manual de aprendizaje del idioma Mapuche: aspectos morfológicos y sintácticos.
Harmelink, Bryan L. [1987]. "Hacia un analisis funcional de ‘-am’ y ‘-ael’."
Harmelink, Bryan L. 1987. "The uses and functions of mew in Mapudungun."
Harmelink, Bryan L. 1988. "The expression of temporal distinctions in Mapudungun."
Harmelink, Bryan L. 1989. "Enseñanza de la lectura en idioma mapuche: Una proposición."
Harmelink, Bryan L. 1990. "El hablante como punto de referencia en el espacio: Verbos de movimiento y sufijos direccionales en mapudungun."
Harmelink, Bryan L. 1990. "Las clausulas relativas del idioma mapuche."
Harmelink, Bryan L. 1990. Vocabulario y frases útiles en mapudungun.
Harmelink, Bryan L. 1992. "La incorporación nominal en el mapudungun."
Kindberg, Eric. 1998. "Una propuesta para la reclasificación del modo en el verbo mapuche."
Payne, David L. 1984. "Sobre el desarrollo histórico de los sufijos de referencia cruzada del mapudungun."
Sandvig, Timothy. [1987]. "La reduplicación en Mapudungun."
Sandvig, Timothy. 1983. "La importancia de la literatura nativa para la alfabetización en una lengua vernacular."
Sandvig, Timothy. 1985. "Two Mapuche writers workshops."
Sandvig, Timothy. 1986. "Rango semántico de tres términos emotivos en mapudungun."
Vernacular Publications
Aprendamos a leer y escribir en mapudungu. 1983.
Chakaykoche ñi kuyfi nütram. 1988.
Chakaykoche ñi nütram. 1987.
Chillkatuaiñ ka wiriaiñ Mapudungun mew. 1987.
Chillkatuaiñ ka wiriaiñ mapudungun mew. 1988.
Chillkatuaiñ taiñ Mapudungun mew I: Lelfün mongen. 1987.
Chillkatuaiñ taiñ Mapudungun mew II: Lelfün küdaw. 1987.
Dollümko ñi kuyfike nütram. 1988.
Federico ñi nütram I: Kimafiiñ Federico ñi mongen. 1987.
Federico ñi nütram II: Federico feypi kiñeke wimtun. 1987.
Federico ñi nütram III: Federico feypi kiñeke küdaw. 1987.
Federico ñi nütram IV: Federico feypi fillke dungu ñi kimel. 1987.
Felei taiñ mapudunguael. 1983.
Introducción a la lectura del idioma mapuche. 1997.
Kauñiku tañi dungun. 1984.
Kimtufiñ tañi mapuche dungun. 1996.
Kimtufiñ tañi mapuche dungun. 1996.
Kimtufiñ: tañi mapuche dungun (Cartilla de Mapudungun para el principiante). 1997.
Kiñe wentru ka chi trapial (Un hombre y el león). 1993.
Kollümche tañi ngütram: Kiñeke epewtun ka kiñeke lawen. 1989.
Lelfün mongen. 1988.
Lelfüntripa pichikeche tañi chumngen. 1988.
Manual del monitor: curso de lectoescritura. 1996.
Nütramkakantun chillka. 1987.
Peaimün taiñ nütram. 1984.
Pichidomongelu: (Relatos Mapuches de una madre y su hija). 1998.
Pu mapuche tañi kimün. 1984.
Pu pewenche tañi nüsol dungu. 1986.
Taiñ tukulpan kuifike dungu. 1984.
Tati pu üñüm ta rume adelkalelfünkey.... 1995.
Tüfa chillkatun mapudungun meu. 1984.

dilluns, 14 de maig del 2007

Aprenentatge en línia

Curs en línia per aprendre llengües: per si algú hi està interessat...

http://www.word2word.com/coursead.html

In situ

Des de la meva feina.

Al llarg dels meus anys com a aprenent de llengües, ja gairebé 20 anys ininterromputs, m'he trobat amb aules de tota mena, des d'aules amb cadira i taula tot en un, cadires i taules separades, cadires de plàstic, de fusta, més còmodes, més incòmodes, amb aules en què els alumnes estàvem en fileres, en cercle, desperdigats, etc. Aules amb molts alumnes i aules amb molt pocs alumnes.

Sota el meu punt de vista, per un aprenentatge d'idiomes, les aules que més m'agraden són, pel que fa a la predisposició de les cadires, les de l'Escola d'Idiomes de Drassanes. Sí, ja sé que no són gaire còmodes, cadires i taules tot en un, però el fet que siguin així facilita la interacció amb la resta de companys i la possibilitat de moure i predisposar l'aula d'acord amb les necessitats de cada sessió. És cert, però, que aquestes aules són una mica petites per la quantitat de gent que hi assisteix, però si no fos per això, serien gairebé perfectes.
Quant als aparells, crec que un projector de transparències sempre va bé, tot i que ara, amb un ordinador hauria de ser prou per poder posar diapositives, àudio i una bona pantalla o projector acoplat per veure vídeo. Tot i això, molts professors encara fan servir els projectors per poder posar transparències extretes d'altres llibres, amb la qual cosa potser encara ara no en podríem prescindir.
Una bona ventilació i climatització de les aules i una quantitat d'aprenents entre 10 i 15 persones seria ideal per aprendre d'una manera idònia. Tot i això, els calers són importants per a les institucions, i qui vol això, ja sap que ho haurà de pagar.........

Com he dit anteriorment, la disposició de les cadires i taules té incidència en la relació que puguem tenir amb els companys, i per a mi, crec que un punt important en l'aprenentatge d'un idioma ha de basar-se en la interacció amb els companys. Crec que aquesta interacció ens fa, d'una banda, treure la vergonya en parlar una altra llengua, i de l'altra haver de forçar-nos a parlar en aquesta llengua, fet que si no estiguéssim amb un altre company possiblement no ho faríem. D'altra banda, també crec que els errors comesos entre els companys són identificables com a propis en el sentit que nosaltres també els podríem haver fet, i això ens ajuda a corregir-los i millorar aquest aprenentatge. Per a mi, doncs, això hauria de ser una qüestió bàsica en qualsevol aprenentatge de llengües.

Quant als horaris, crec que l'aprenentatge de llengües, com de qualsevol altra matèria depèn força de l'individu. En el meu cas, m'agrada molt més estudiar al matí, quan el cervell i el cos estan descansats i poden assimilar més informació. A les 7 de la tarda ja no puc més després d'estar tot el dia fent coses, i l'assimilació així com l'atenció a les explicacions del professor no són les més òptimes. També crec que un horari ideal serien 3 hores diàries d'estudi, amb un dia o dos de descans per poder estudiar i assimilar els continguts. A l'EOI hi ha 4 hores setmanals (repartides en 2 hores un dia i 2 hores un altre dia), i durant 4 mesos són 6 hores setmanals (2-2-2). Jo crec que són poques hores per poder aprendre un idioma, i de fet és per aquest motiu que els cursos, com a mínim, duren 5 anys. També és cert que les classes es fan molt repetitives i els cursos avancen molt a poc a poc, però també entenc que aquestes classes s'han de combinar amb altres classes o amb la feina i per això són així. Si només haguéssim de fer aquest aprenentage, crec que l'horari ideal seria el que he proposat anteriorment. 3 hores cada dia, durant 5 dies a la setmana i, després, un altre dia de descans i un altre per jugar amb aquest idioma, amb altres companys, amb música, amb vídeos... I ja el millor de tot seria una submergió en algun lloc on aquest idioma es parli. Segur que en 4 o 5 mesos parlaríem coses d'aquest idioma.

Quan vaig arribar a Dinamarca, els estrangers vam haver de fer un curs intensiu de 12 hores setmanals (4 hores per 3 dies) de danès + la submergió lingüística (tot i que quasi tothom parla anglès). Trobo que vaig aprendre força així, tot i que 4 hores diàries em semblen moltes hores perquè l'última hora el cos tendeix a desconnectar a causa del cansament. Tot i això, trobo que el fet d'haver d'estudiar cada dia el que havíem fet em va fer aprendre més danès que si els horaris haguessin estat més relaxats.

Val a dir, però, que crec que els horaris i la disposició de l'aula i els materials que s'han d'emprar depenen, en gran mesura, dels objectius del curs i del temps de què es disposi per arribar a un aprenentatge òptim d'acord amb aquests objectius.

divendres, 11 de maig del 2007

"L'espanyol és l'única llengua materna que no es pot aprendre a l'escola" (sic.)

Aparegut avui a l'Avui. Sembla interessant la notícia pel que fa a l'ensenyament/aprenentatge de llengües... I jo em pregunto: si la importància de l'aprenentatge d'una llengua es basa en la quantitat de gent amb què et pots comunicar, perquè no aprenem tots xinès? Potser li ho podríem proposar a aquest "senyor". Segurament hi estarà d'acord...

http://www.avui.cat/cultura_comunicacio/detail.php?id=906

Gregorio Salvador, vicedirector de la Reial Acadèmia Espanyola, ha denunciat el que considera un assetjament de la llengua espanyola en diversos llocs del territori espanyol i ha criticat que l'espanyol sigui "l'única llengua materna que no es pot aprendre a l'escola".
El vicedirector de la Real Acadèmia Espanyola, Gregorio Salvador, ha criticat que eals territoris amb llengua pròpia "no es pugui aprendre's l'espanyol en les escoles", i ha dit que aquesta situació "és més greu" que la imposició que va haver durant el franquisme de l'ensenyament exclusiva en espanyol.

"Imposar, com es va fer en la dictadura, una llengua que parlen 400 milions de persones, és menys greu per a les víctimes de l'atropellament que imposar-los, com es fa ara, una llengua d'un milió i mig o de tres milions de parlants", ha dit Salvador en presentar el seu llibre Notícias del Reino de Cervantes. Usos y abusos del español actual, acompanyat per l'escriptor i acadèmic Arturo Pérez-Reverte.

Encara que Salvador ha intentat donar-li al llibre un to més lingüístic que polític, en el primer article, "El Reino de Cervantes" (l'expressió és d'Uslar Pietri), al·ludeix ja a "les polítiques discriminatòries" que pateixen els castellanoparlants "en determinades comunitats autònomes" i afirma que Espanya "és l'únic lloc del món on la llengua està perdent usuaris i on als seus parlants se'ls pot negar la possibilitat d'educar-se en ella".

Aquest fet va ser qualificat de "molt greu" per Salvador (Cúllar, Granada, 1927), per a qui "sembla mentida que no s'hi posi remei a aquesta situació, perquè és un atemptat contra els drets humans".

Segons la seva opinió, imposar l'ensenyament de les llengües cooficials als quals no les tenen com idioma matern seria "tornar als temps passats i a la situació que tant es va criticar del franquisme, amb molta raó, que era l'ensenyament exclusiu en la llengua comuna".

"Però si per esmenar aquest abús de la dictadura el que es fa és el contrari, s'està fent alguna cosa molt més lamentable perquè, en definitiva, les llengües no són iguals; serveixen fonamentalment per comunicar-se, i no és el mateix una que permet fer-ho amb tres milions de persones que una altra que serveix per parlar amb quatre-cents milions", ha insistit Salvador.

Pérez-Reverte comparteix plenament aquestes idees, així com una altra de les que defensa Salvador en el seu llibre: que l'espanyol "no és una llengua nacionalista, perquè no és una senya d'identitat per a ningú; és plurinacional i multilingüe". I és, "a pesar del que diuen els estúpids i els manipuladors, una llengua generosa, oberta, on cap tot el món i on qualsevol variant documentada amb rigor és incorporada", ha assegurat l'autor de El capitan Alatriste.

dilluns, 7 de maig del 2007

ψυχη

Home sweet home.
Com ha dit algun company en algun altre blog, crec que durant l'ensenyament de llengües que he (hem) tingut cal distingir, sobretot, dues etapes: l'etapa d'aprenentatge de llengües a l'escola/institut i l'etapa d'aprenentatge de llengües extraescolar i universitària. La primera de les dues es caracteritza, sobretot per un enfocament conductista, on l'important és aprendre regles, paraules, memoritzar-les i ser capaç de repetir-les més tard. Sota el meu punt de vista, crec que és una pràctica força estesa a l'ensenyament escolar i, potser, un dels errors més grans a l'hora de fer un ensenyament de llengües. No sé quin mètode deuen fer servir a altres països, però potser això explica les deficiències del nostre país quant a les habilitats lingüístiques més enllà de les nostres llengües maternes?

La segona etapa, la d'aprenent de llengües fora de l'escola o a la universitat crec que s'identifica més amb un enfocament humanista (el primer) i constructivista o socioconstructivista (el segon). De fet, com deia fa dues entrades, potser una de les coses que va fer que m'agradessin els idiomes va ser la possibilitat de desenvolupar-me en una altra llengua amb un bon ambient a l'aula, jugant a aprendre, en definitiva. Després, el canvi universitari és molt més diferent, ja que l'aprenentatge d'una llengua es basa en un procés constructiu, on el que importa és l'elaboració de significats i de sentits. En aquest punt, crec que les idees de Vigotski tenen una certa transcendència, atès que els elements culturals que són part intrínseca d'una llengua adquereixen la seva importància a l'hora de poder comprendre els significats i poder-ne elaborar de nous, on els aspectes pragmàtics d'una llengua són tan importants que, sense tenir-los en compte, és impossible d'adquirir una llengua de manera normal.