Al cap d'uns dies després d'haver creat aquest blog i haver estat penjat al web de l'assignatura d'EL a moodle, i després de l'expectació creada amb aquest blog que m'han fet arribar alguns companys, he decidit de començar-lo i parlar una mica de les meves expectatives cap a l'assignatura d'Ensenyament de Llengües que s'imparteix, per a mi, com a assignatura Obligatòria (o Troncal, ara no ho sé) a la Llicenciatura de Lingüística. Bé, per les expectacions creades i, de fet, perquè ho he de fer per a l'assignatura ;)
En realitat, no sé ben bé què espero d'aquesta assignatura, tot i que el nom, d'entrada, m'atreia i pensava que no em desagradaria. De fet, de moment no ho està fent i m'ho estic passant d'allò més bé, ja que, com a mínim, les classes es fan amenes i són divertides. D'aprendre o no aprendre suposo que ho podrem valorar al final del curs, però de passar-nos-ho bé, de moment crec que no hi ha opció per a la decepció.
De fet, una de les coses que més m'està agradant és la interacció tant del professor cap a nosaltres i vice-versa, i la interacció que ens fa tenir entre els companys. Trobo molt interessant la idea de fer les classes divertides, de poder explicar les nostres anècdotes, tant en veu alta com en veu baixa (quan el professor diu: "dos minuts per parlar amb el company"). De fet, això és bo per als qui volen seguir l'assignatura com mana com per als qui s'estan avorrint, ja que en aquests casos poden despertar-se una mica i parlar amb el company del que han fet el cap de setmana (a les classes dels dilluns) i del que faran durant el cap de setmana següent (a les classes dels dijous). També serveix per poder lligar amb la companya o el company del costat. Després del primer dia de classe, en què potser ens vam seure amb el company que ens va tocar al costat, ja es nota algun acostament una mica tímid per arribar a un bon intercanvi de llengües... (i que cadascú interpreti el que vulgui). De fet, ja està bé, al cap i a la fi l'assignatura es diu així, no? "Ensenyament de llengües".
No sé, suposo que al final del curs haurem après alguna estratègia per poder ensenyar idiomes estrangers o propis, per veure els defectes o mancances de qui ens les han ensenyades, d'aprofitar les coses bones que hem après d'altres professors que hem tingut i, sobre tot, d'intercanviar experiències amb altres companys que, ara ja es dediquen a l'ensenyament de llengües o que s'hi volen dedicar. Crec que la interacció que ara mateix hi ha entre tots, les anècdotes que anirem veient al llarg del curs i la diversitat tant cultural com de llengües que hi ha a la classe pot ser molt enriquidor per a tothom. Entre zapotecos, suecs, àrabs, bascos, argentins, etc., la llista podria ser gairebé interminable... Bon senyal!
dimecres, 18 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola, dos cosas.
Una, con tanta "experiencia" en aprendizaje de lenguas, podrías contarnos algo de todos los profesores (Y profesoras) que han pasado por tu lengua); hay diferencias de cómo te han enseñado su lengua.
Dos, no sé que pensar, porque me he sentado en dos ocasiones al lado tuyo y no me has contando lo que hiciste ni lo que harás el fin de semana, ¿estabas ligando, pues?
Bueno, bromas a parte, veo que tienes una lengua inquieta; no sé si te has planteado alguna vez ver los toros desde el otro lado, ¿has dado clases alguna vez?
En todo caso, lo que sí ha quedado claro es lo de "freaky", bueno es reconocerlo y nada malo hay si te gusta. Otras cosas ya te las comentaré personalmente
Publica un comentari a l'entrada